Aquests cruixents d’arròs són genials per guarnir algun plat o per prendre-ho com a aperitiu i són sense gluten. Els podem fer de diferents colors i sabors jugant amb les espècies. També podem aprofitar algun arròs que ens hagi quedat d’alguna menjar. Són molt fàcils de fer i el resultat és espectacular. El millor arròs per fer aquests cruixents és el que fem servir per fer risotto. Si fem bullir l’arròs amb safrà, quedaran uns cruixents d’un bonic color groc, si quan l’arròs estigui bullit barregem una mica de puré de remolatxa agafaran un to vermellós.
Ingredientes: 1 taza d’arròs per tres d’aigua, sal i espècies al gust.
Elaboració: Coure l’arròs amb l’aigua i una mica de sal, anem remenant sovint deixi anar el midó fins que es consumeixi l’aigua i l’arròs quedi glutinós. Escórrer i deixar refredar.
Un cop fred l’arròs, afegir les espècies triades i ho estenem sobre paper vegetal, posem un tros de paper film sobre i aixafem amb compte amb el corró, deixant-ben estès.
Encenem el forn a 90º amb l’opció ventilador si la tenim i deixem assecar, trigarà més o menys un parell d’hores a assecar-se bé. També podeu deixar assecar a temperatura ambient, d’un dia per l’altre estarà sec.
Un cop sec l’arròs, tallem trossos amb les mans i anem fregint en abundant oli de gira-sol. L’arròs s’inflarà.
Deixar escórrer sobre paper de cuina i voilà.
Estos crujientes de arroz son geniales para adornar algún plato opara tomarlo como aperitivo i son sin gluten. Los podemos hacer de diferentes colores y sabores jugando con las especias. También podemos aprovechar algún arroz que nos haya quedado de alguna comida. Son muy fáciles de hacer y el resultado es espectacular. El mejor arroz para hacer estos crujientes es el que utilizamos para hacer risotto.
Si hervimos el arroz con azafrán, quedarán unos crujientes de un bonito color amarillo, si cuando el arroz esté hervido mezclamos un poco de puré de remolacha cogerán un tono rojizo.
Ingredientes: 1 taza de arroz por tres de agua, sal y especias al gusto.
Elaboración: Cocer el arroz con el agua y un poco de sal, dejando que consuma el agua y el arroz quede glutinoso. Escurrir y dejar enfriar.
Una vez frío el arroz, añadirle las especias elegidas y lo extendemos sobre papel vegetal, ponemos un trozo de papel film encima y aplastamos con cuidado con el rodillo, dejandolo bien extendido.
Encendemos el horno a 90º con la opción ventilador si la tenemos y dejamos secar,
tardará mas o menos un par de horas en secarse bien. También podeís dejar secarlo a temperatura ambiente, de un dia para otro estará seco.
Una vez seco el arroz, cortamos trozos con las manos y vamos friendo en abundante aceite de girasol. El arroz se hinchará.
Dejar escurrir sobre papel de cocina y voilà.


Els raviolis de carbassó són fàcils de fer i queda un plat diferent, original i vistós. Ho podem fer amb el carbassó en cru, passat per la planxa o adobat i podem omplir-los del que ens vingui de gust, bolets, verduretes saltejades, algun paté etc… Només cal una mica d’imaginació i tindrem un plat de luxe que depenent del farciment que posem i l’acompanyament, ens servirà de primer o segon plat. També els podem servir con a tapa en un sopar de pica pica informal.
Elaboració: Talla els carbassons a làmines ben fines, d’uns 2 o 3 mm. amb l’ajuda d’una mandolina o pelador de verdures. Si vols fer-los amb el carbassó adobat, prepara l’adob i deixa macerar unes hores. Si els vols fer sense macerar, talla el carbassó i afegeix-li sal i pebre, deixa-ho reposar mentre prepares el farciment, així suaran una mica i el carbassó perdrà rigidesa i per últim si vols fer-los a la planxa, passa les tires lleugerament per la paella a foc mitjà i amb una mica d’oli.
Tallant de diferents formes el carbassó i posant-lo en adob, podem crear diferents plats i presentacions. Us proposo dues maneres diferents d’adobar, però podeu fer altres sabors, combinant espècies que us agradin.
Elaboració: Tallar el carbassó en la forma que vulgueu i preparar l’adob barrejant tots els ingredients, posar el carbassó tallat en un recipient i cobrir amb l’adob. Deixar macerar unes hores abans d’utilitzar.
Unes postres de tota la vida que no poden faltar a la nostra dieta. Fàcil i ràpid de prepara, molt refrescant i que poca cosa cal explicar per la seva preparació. Es poden preparar amb qualsevol tipus de vinagre, però a mi m’agraden especialment amb el vinagre de Mòdena.
Es tracta d’una crema fàcil de fer, molt suau i refrescant i és ideal per als dies de calor. Els pèsols es poden utilitzar tant frescos quan és temporada, com congelats.
Aquí tenim la veganesa de sempre amb un toc diferent, aconseguint un bonic color i un sabor particular.
Una salsa diferent per a la pasta, graellada, o per acompanyar qualsevol plat que ens vingui de gust. Podem jugar amb la textura afegint més o menys llet i en comptes de salsa, deixar-la com un paté per acompanyar unes torrades.
Vaig prometre posar la recepta si em sortia bé i aquí està. He fet una adaptació vegana de la típica recepta britànica fish and chips prenent com a base la recepta de el xef Jamie Oliver.
La permantier no és res més que un puré de patata que es pot presentar com a primer plat o com a acompanyament i guarnició d’altres plats. En aquest cas per aconseguir diferents colors i sabors, he barrejat remolatxa i carbassa amb les patates, també pots fer qualsevol altra combinació si ho prefereixes.