Cal aprofitar el temps de moniatos, amb ells es poden fer moltes receptes tant dolces com salades, la crema que us proposo a continuació és molt fàcil de fer i el resultat és molt bo.
Ingredients: 175 g de moniato cuit, 500 ml de llet de soja o de la vostra preferència, 25 g de Maizena, 80 g de sucre, 1/4 cte de canyella en pols, 1/4 cte nou moscada, 1/4 cte gingebre.
*El pes dels 175 g de moniato han de ser una vegada cuit. Es pot cuinar al forn, vapor o bullit. El cas es que ens quedi ben tendre.
Elaboració: Trutiruar tots els ingredients i coure a foc mig sense deixar de remenar fins que bulli. Apartem del foc i repartim en els motlles. Cobrim amb paper film, deixem refredar i guardem a la nevera.
El podem menjar tal qual o acompanyar amb uns fruits secs, amb caramel líquid, amb uns fruits vermells o el que vulguem. En el cas de la foto, li he posat el mateix acompanyament que el del pastís Galilea, crumble i caramel.
Ingredientes: 175 g de boniato cocido, 500 ml de leche de soja o de vuestra preferencia, 25 g de Maizena, 80 g de sucre, 1/4 cta de canela en polvo, 1/4 cta nuez moscada, 1/4 cta gengibre.
*El peso de los 175 g de boniato tienen que ser una vez cocido . Se puede cocinar al horno, vapor o hervido. El caso es que nos quede bien tierno.
Elaboración: Trutiruar todos los ingredientes i cocer a fuego medio sin dejar de remover hasta que hierva. Apartamos del fuego y repartimos en los moldes. Cubrimos con papel film, dejamos enfriar y guardamos en la nevera.
lo podemos comer tal cual o acompañar con unos frutos secos, con caramelo líquido, con unos frutos rojos o lo que queramos. En el caso de la foto, le he puesto el mismo acompañamiento que el de la tarta Galilea, crumble i caramelo.
Els xips cruixents de verdures són un aperitiu divertit i saludable, sobretot si els fem al forn, tot i que pel meu gust, fregits estan més bons.
Aquesta és una recepta que serveix per a qualsevol ocasió, tant es pot preparar a l’hivern com a l’estiu i es pot deixar feta amb antelació.
Aquesta recepta la dedico al meu marit que des que ens vam conèixer, sempre deia que un dia em cuinaria un bon plat per sorprendre. Va buscar en un llibre de receptes i va trobar un pollastre a la hawaiana que li va agradar i almenys un cop al mes em deia, un dia et faré el pollastre a la hawaiana i ja veuràs, però aquell dia mai va arribar, després em vaig fer vegana i ja no va poder ser, així que en record del que no va ser, he veganitzat la recepta i he fet, per descomptat jo, un seitan a la hawaiana. 
El tembleque de coco, són unes postres originàries de Puerto Rico que acostumen a fer per Nadal. Es similar al flam de coco pero amb algunes variacions d’ingredients que li dóna un contrast d’aromas diferent. Són unes postres molt fàcils de fer i d’un resultat exquisit. 
El fricandó és un plat d’origen medieval, es un clàssic de la cuina catalana i mallorquina. Al contrari d’altres plats tradicionals, el seu origen no és camperol sinó propi de la cuina urbana.
Aquesta beguda té una doble funció, com a beguda está genial, peró, també serveix com a mascareta capil·lar per evitar la caiguda del cabell.
Ingredients: 1/2 litre de vi negre, suc de 1 taronja, 1 taronja tallada a rodanxes, una pell de llimona, 2 préssecs pelats i tallats a trossos, 1 llauna de refresc de llimona, un rajolí de vodka (opcional), 1 branca de canyella.
Aqui tenim unes postres delicioses, molt fàcils de preparar i ideals per acabar qualsevol àpat copiós.
Aquest és un plat ideal per a festes, té l’avantatge que és sense gluten la qual cosa el fa ideal perquè el puguin gaudir vegans/vegetarians celíacs.